EL PARRISSAL




Edat recomanada: A partir de 4 anys

El dia 20 de Setembre vam anar a Beseit a fer la ruta del Parrissal. Aquesta ruta transcorre per la part més occidental del massís dels Ports ja dins l’Aragó, els anomenats Ports de Beseit a la província de Terol. 

Anireu remuntant el riu Matarranya saltant de pedra en pedra, passant per troncs de fusta, caminant per passarel·les per sobre del riu i creuant boscos. Tota una aventura pels petits. El més complicat de tot és acabar la ruta sense mullar-se els peus. Recomanem que porteu calçat de recanvi.

 

Com arribar:

– Per arribar heu d’agafar la T-330 en sentit a Vallderoures. Un cop entreu a la província de Terol la carretera canvia de nom, A-231. Un cop arribeu a Beseit (Beceite) heu d’anar pendents de la senyalització seguint El Parrissal.

Sortireu del poble per una pista asfaltada fins que al cap de 3,5 quilòmetres aproximadament trobareu una caseta de fusta, aquí podeu deixar el vehicle estacionat o pagar quatre euros per continuar i aparcar a la zona d’estacionament del Pla de la Mina.

Nosaltres recomanem pagar i continuar ja que la pista continua uns dos quilòmetre i mig fins arribar al Pla de la Mina.

 

 

Ruta: 

– Un cop deixeu el vehicle a la zona d’estacionament heu d’anar a la cadena on hi ha la senyal de prohibit el pas. Continueu pel camí que s’inicia darrera del cadenat.

Entre el primer túnel de pedra i el segon hi ha les pintures rupestres de la Fenellasa.

 

IMG_3027

 

IMG_3033

 

Un cop vistes les pintures seguiu el camí, passareu per una esplanada i ja hi ha els primer troncs per caminar pel riu. A partir d’aquí l’itinerari transcorre pel costat del riu. En alguns trams l’heu de creuar de pedra en pedra o per passarel·les de fusta. Tot i no estar indicat hi ha trams del riu amb petits corriols que eviten passar pel riu de pedra en pedra. 

 

IMG_3044

 

IMG_3077

 

IMG_3088

 

Un cop passeu per una zona boscosa arribareu al final de l’itinerari que proposem, una zona de tolls espectacular envoltada de balmes amb la passarel·la de fusta i una zona de roques amb petits salts d’aigua.

 

IMG_3125

 

IMG_3123

 

Si voleu continuar es pot allargar la ruta fins els Gúbies i Els Estrets del Parrissal. No recomanem fer-ho amb els més petits ja que queda una hora més de ruta en pujada creuant zones de roques enormes, zones boscoses i més passarel·les de fusta.

La tornada és pel mateix camí per on heu vingut.

 

Durada   3h
Dificultat   3/5
Desnivell   2/5
Distància  3,5km
Indicacions   2/5
Estat del camí   3/5

download-icon



Ha estat útil?

3 comentaris a “EL PARRISSAL”

  1. Aixó no és una ruta, és un passeig de 20 a 40 minuts segons l’edat que tinguis, preparat per a aquells que no estan acostumats a anar a la muntanya.
    L’ajuntament ha transformat la muntanya en un parc temàtic recaudatori on els que sí que volen gaudir de la muntanya ja no ho poden fer a causa de la limitació en quan al accés rodat, pels crits de la massificació de gent i la brossa que deixa un turisme no sostenible ni respectuós amb el medi ambient.
    Ara només deixen estacionar el cotxe PAGANT 4/8€ en uns aparcaments que no deixen accés als senders degut a que tens que accedir caminant uns kilòmetres per la pista amb el perill que comporta anar per un camí estret amb constant circul.lació de cotxes en els dos sentits de la marxa.
    Els ports són molt grans i està ple de llocs molt millors.
    No recomano anar-hi per a engreixar les arques d’un poble que fa negoci amb el que és de tothom.

    Respon
    • Discrepo completament del teu comentari. Evidentment, el Parrissal es pot prendre com una ruta i, de fet, ho és. Francament jo no ho definiria com un parc temàtic. És un lloc ideal per passar-hi tot el matí, arribar fins als Estrets i gaudir-lo molt. El ritme, naturalment, és molt lent degut a les parades constants per admirar els racons i fer fotografies. Nosaltres el vam fer en un dilluns del mes d’agost i, fora d’alguna estona en que ens vam creuar amb algun ramat d’urbanites escandalosos, no vam patir una massificació excessiva.
      Respecte a la brossa, en vam trobar ben poca, però devíem tenir sort perquè, sí, tens raó, hi ha una quantitat enorme de gent porca. En el cas del Parrissal, precisament hi ha un noi que fa la feina de recórrer constantment el camí, amunt i avall, armat d’una bossa i unes pinces, per recollir allò que la gent no ha estat capaç d’endur-se a casa.
      Si el pagament serveix per desincentivar alguns turistes (que acostumen a ser els menys sensibles amb el medi), benvingut sigui. A més, serveix per pagar els llocs de treball que genera el parc (neteja, manteniment de les passeres…). Precisament crec que Beseit mereix treure algun rendiment econòmic a allò que té. I, al capdavall, si tant et molesta pagar un aparcament de vuit euros per tot el dia, sempre pots arribar-hi a peu des del poble: ningú no t’ho prohibeix i no et cobraran.

      Respon
  2. Totalment d’acord amb el Néstor. Nosaltres ho vam visitar la setmana passada i és un indret totalment recomanable. No vam trobar brossa enlloc i en quan al pagament per aparcar ho trobo molt raonable, serveix per cuidar l’entorn i regular l’afluència de visitants.

    Respon

Deixa un comentari