El dia 16 d’octubre vam anar a veure Els Teixos de Marturi. És una ruta força dura pel desnivell que hi ha. Fins el bassis de Marturi es pot fer sense GPS, però del bassis fins els teixos es recomana anar-hi amb GPS ja que el sender no està senyalitzat i és fàcil equivocar-se de sender o corriol. Hi ha fites però igualment és complicat seguir el sender correcte.
Els Teixos de Marturi: Situats al parc natural dels Ports. A una fondalada obaga on els teixos hi sovintegen trobem els dos Teixos de Marturi, l’un prop de l’altre. El Teix I és el més gran (Teix de més volt de canó mesurat a Catalunya), però el que el fa més singular és que al tronc, que en algun moment es va trencar per la neu o el vent, hi creix un considerable pi roig (Pinus sylvestris) a uns 4 m d’alçària del terra. Pràcticament només té vius alguns rebrots de soca.
El Teix II és més jove, i tot i no tenir unes mides tan grans, també és força gros.
Com arribar:
– Heu d’anar cap a Tortosa, un cop entreu a la localitat heu d’agafar la carretera T-341 cap a Roquetes. Un cop arribeu a Roquetes heu de continuar en sentit a Els Reguers. Un cop heu agafat la carretera dels Reguers heu d’estar atents ja que en dos quilòmetres hi ha un desviament a l’esquerra en sentit al Mont-Caro. Agafeu aquest desviament i continueu per una pista d’asfalt envoltada de camps d’olivers que us portarà cap el cargol que puja cap el Mont-Caro. Un cop passat el cargol arribareu a un encreuament de carreteres. Agafeu la de la dreta cap a la Cova Avellanes. Continueu la carretera fins que es tornarà una pista, al cap d’uns metres passarà a ser de terra. Continueu un parell de quilòmetres fins que arribareu a l’àrea recreativa de la Cova Avellanes. Gireu cap a l’esquerre on trobareu un petit pàrquing pel cotxe.
Ruta:
– Passeu les baranes de fusta cap a una caseta d’informació de la zona, a l’esquerra de la caseta hi ha un sender que puja, a l’inici d’aquest sender hi ha un pal indicador de rutes.
El sender és força empinat i dur des de l’inici de la ruta. Anireu pujant per un sender que està marcat per pals de fusta amb fletxes de direcció. Aneu pendents dels petits ja que a l’inici de la ruta hi ha parts dels sender que estan descoberts i a una certa alçada d’una riera seca. Seguiu pujant fins que creueu aquesta riera seca, en aquest punt haureu d’ajudar els petits degut al desnivell que hi ha.
El sender continua pujant fins que arribareu a un pal de fusta amb un bonic arbre al costat. A partir d’aquí el sender ja no té tant de desnivell.
El sender torna a pujar fins que aquest es divideix, davant hi ha un pal indicador de rutes, aneu cap a la dreta on està el bassis de Marturi.
És un bon lloc per descansar i agafar forces. Si no porteu GPS no recomanem que continueu la ruta cap els teixos.
Torneu al pal indicador de rutes i agafeu el sender de l’esquerre. Aquest sender anirà voltant la mola per guanyar la seva cara de llevant.
El sender continua pujant però la pujada ja no es tant exigent. Anireu trobant fites fins que arribareu a una bifurcació de senders, agafeu el de la dreta, l’altre està tallat amb pedres per no passar-hi.
Aquest sender us portarà fins a una petita bassa que es forma al mig del sender. Al cap de pocs metres el sender travessa un passadís natural de boixos que us portarà a la cara de llevant, coneguda com a Erms de Caguitos on és fàcil trobar-nos amb el “vent de dalt”. Els arbres que hi ha tenen formes de bandera degut al fort vent que pot arribar a bufar a la zona. La zona té una magnifica panoràmica cap el Mont-Caro i el Delta de l’Ebre.
El sender es torna en corriol i és pràcticament imprescindible continuar amb GPS, també hi ha fites que ens ajuden a orientar-nos. No esteu gaire lluny dels teixos.
Continueu pel corriol que anirà cap a una zona boscosa, hi ha trams on haureu d’ajudar els petits ja que el corriol passa per alguna pedra de grans dimensions que talla el corriol i s’ha de saltar.
Entrareu a una zona boscosa, a la dreta hi ha un corriol marcat amb una fita al terra cap a una raconada on trobareu els dos imponents teixos.
Nosaltres vam tornar pel mateix camí d’anada. També es pot continuar pel pas de l’Embarronat fins a l’àrea recreativa però el corriol està descobert i no ho vam veure clar per fer-ho amb els petits.
De tornada vam aturar-nos a una cova (No hem trobat el seu nom però la gent l’anomena la Cova Avellanes). Aquesta la trobareu passat el bassis de Marturi a la dreta del sender.
La tornada de la cova a l’àrea recreativa és pel mateix camí d’anada.
El dia 8 d’octubre vam anar a veure Lo Faig Pare. Aquest és el faig més antic de la fageda del Retaule al Parc Natural dels Ports, és un arbre monumental d’uns 250 anys, 25 metres d’alçada i quatre metres de perímetre.
La fageda del Retaule està ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d’Europa.
Com arribar:
– Agafeu la carretera TV-3421 que va de la Sénia cap a Mas de Barberans. En el quilòmetre 12 veureu un rètol indicant l’àrea de lleure de la Vall a 200 metres. Agafeu la pista cap a l’àrea de lleure, primer la pista està asfaltada i, després, és de terra. Passareu pel costat de la cova d’en Marc fins a un encreuament de camins, un cap a l’àrea de la Vall i , l’altre, cap a Casetes Velles. Continueu recte cap a Casetes Velles. A partir d’aquí es recomana anar en vehicle tot terreny ja que són 10 quilòmetres de pista en mal estat que no es pot fer en turisme. És possible que trobeu bous al marge de la pista.
La pista us portarà fins a Mas d’Andresito, podeu aparcar al marge de la pista.
Ruta:
– Agafeu el sender que hi ha al costat de la porta on hi ha el cartell de Mas d’Andresito. Aquest sender està indicat amb marques grogues i blanques de PR (PRC 82).
El sender puja fins a una tanca de ferro amb les marques del PR, a la dreta veure una porta de fusta, obriu-la i passeu. Un cop passeu torneu a tancar-la.
Seguiu pel sender, passareu pel costat d’una bassa fins que trobareu un altre porta de fusta que talla el sender.
Continueu el sender que comença a pujar, el terreny és més irregular fins que trobareu un encreuament de senders. Agafeu el sender que puja cap a l’esquerra. És un sender estret amb una pendent molt pronunciada. Aquí haureu d’ajudar els més petits a pujar entre grans pedres. Poc a poc la pujada no es tant pronunciada, arribareu a la zona dels Grevolassos.
A partir d’aquí el sender no està ben senyalitzat ja que les marques de PR s’han mig esborrat, la majoria d’aquestes es troben a la vostre esquerre en arbres i pedres. Tot i això no té pèrdua. Vosaltres aneu pel sender més ample i no feu cas dels corriols que surten del sender.
Arribareu a una petita clariana on hi ha una pedra a l’esquerre del camí on indica que el camí gira cap a la dreta seguint el sender.
Continueu el sender fins que arribareu a una esplanada on hi ha una senyal de finca privada.
Passeu pel costat de la senyal i continueu pel sender fins que trobareu una senyal a la dreta del sender. Continueu recte cap a la Fageda del Retaule.
El sender comença a baixar lleugerament, primer trobareu un pi caigut que talla el camí, i després, passareu pel costat de mas de Pataques.
A partir de mas de Pataques el sender passa a ser un camí ja no tant pedregós que va baixant cap el barranc del Retaule.
Passareu per una petita bassa natural. Al cap de pocs metres trobareu un pal indicador de rutes en mal estat, continueu el camí cap a la Fageda del Retaule.
En un dels revolts del camí us trobareu de cara lo faig Pare. Aquest està enmig d’un petit barranc. Nosaltres vam donar per finalitzada la ruta i vam fer mitja volta. Si voleu veure el Pi Gros haureu de continuar dos quilòmetres des de lo faig Pare.
El dia 28 de setembre vam anar fins a Camprodon per veure una espectacular cascada cap el riu Ritort.
Com arribar:
– Sortiu de Camprodon per la C-38 cap a Molló. Abans d’arribar al pont que creua el riu Ritort, a la dreta de la carretera, hi ha lloc per estacionar un vehicle al costat del voral. El pont està abans del quilòmetre 12.
Ruta:
– Agafeu el sender estret que fa pujada.
Seguidament passareu pel costat d’un arbre amb una marca de color groc.
Arribareu a una passarel·la que us portarà a la cascada. Hi ha un pont de fusta que està elevat d’on podreu contemplar l’espectacular cascada d’aigua.
El dia 28 de setembre vam anar fins a Beget, poble pintoresc i encantador, que es troba entre el Ripollès i l’Alta Garrotxa. A prop del poble hi ha la riera de Salarsa on es formen gorgues i petits salts d’aigua. És una ruta ideal per fer a l’estiu.
Com arribar:
– Agafeu la carretera GIV5224 fins a Beget. Un cop a Beget continueu per la carretera que va cap a Oix durant un parell de quilòmetres fins que veureu una petita esplanada a l’esquerra de la carretera on podreu deixar estacionat el vehicle.
Ruta:
– Continueu el camí que baixa fins a una esplanada. Abans d’arribar a l’esplanada veureu que hi ha un corriol a la dreta.
Agafeu el corriol que baixa directament a la riera de Salarsa, ajudeu els més petits ja que la pendent és força pronunciada i, també hi ha pedres de grans dimensions al mig del corriol.
Arribareu a una petita platja de pedres amb un toll i un petit salt d’aigua.
Hi ha més gorgues a la riera de Salarsa. La més coneguda es troba al Pont de Quelet. Aquesta gorga està abans d’arribar a la que vam anar-hi nosaltres. I també, hi ha altres gorgues més petites que es troben al Pont del Bolossell. Per arribar al Pont de Bolossell continueu la carretera cap a Oix fins que aquesta creua la riera. A l’esquerra de la carretera podreu veure el Pont.
Durada
Dificultat
Desnivell
Distància
Indicacions
Estat del camí
