Calçat i roba.
És necessari equipar-nos amb un bon calçat per fer senderisme, i pels més petits, portar roba i calçat de recanvi a les rutes on hi hagi riu, gorg o toll d’aigua. El bastó de senderisme és optatiu però molt útil per mantenir l’equilibri, redueix la fatiga en els genolls i turmells.
Prepara la ruta.
És imprescindible preparar-se molt bé la ruta i informar-se de les condicions de la ruta a seguir. Conèixer on comença i on acaba, els encreuaments de camins que ens podem trobar, quants quilòmetres té, si està en bon estat, quant trigarem a realitzar-la, el seu desnivell…
A la web podràs descarregar-te la ruta i imprimir-la per portar-la.
Informació meteorològica.
Una vegada que tenim clara nostra ruta i les seves condicions, és imprescindible saber si les condicions meteorològiques ens acompanyaran al llarg del nostre camí, i poder decidir si sortir o posposar la nostra ruta o bé anar millor equipats.
Alimentació i hidratació.
Quan ens disposem a fer una ruta a peu, encara que sigui curta, és imprescindible portar aigua i aliments.
Hidratar-nos és molt necessari quan caminem, mai esperar a tenir sed per beure aigua, és bo que el cos sempre estigui hidratat, a més menjar aliments lleugers ens ajudarà a prevenir la fatiga, sobretot si consumim aliments rics en sucres, les barres energètiques és el més adequat ja que és un aliment que no necessita manteniment, és lleuger i fàcil de transportar.
Cuida l’entorn.
Altre punt importantíssim i que desgraciadament existeixen molts excursionistes que no compleixen, és en la cura de l’entorn per on passem. Recollir la brossa que generem i deixar el paisatge tal com ho trobem és respectar el medi ambient i a les altres persones que volen gaudir d’una ruta neta, de la flora i la fauna del lloc.
 |
En cas d’emergència truca al telèfon 112.Recorda sempre portar el telèfon mòbil carregat. |
Senders de Gran Recorregut
de més de 50 km
Senders de Petit Recorregut
entre 10 i 50 km
Senders Locals
menys de 10 km
Senders Urbans
circumscrits a un àmbit urbà
Senyalització dels senders
Quan transitem per un sender homologat podem trobar-nos tres tipus de senyals de pintura:
– Marques de continuïtat: formades per dos rectangles superposats, el color de les quals varia en funció del tipus de sender pel qual transitem.
– Marques de direcció equivocada: es tracta d’una creu en forma de “X” on el color blanc sempre està per sobre del sender.
– Marques de canvi de direcció: formades per dues traçades paral·leles que simulen el canvi de direcció. En aquest cas el color blanc sempre envoltarà el color del sender.
L’itinerari dels senders homologats se senyalitza en els seus extrems, en les cruïlles i en els llocs on és difícil seguir-lo. Aquesta senyalització pot ser en forma de rètols indicadors, estaques o de senyals pintats als arbres, pedres o altres elements.