El dia 1 d’abril vam anar fins a la Font del Bosc negre a la vall del Toscar dins del Parc Natural dels Ports. És un dels racons més espectaculars dels Ports on l’aigua surt de la roca entre vegetació amb diferents tonalitats de verd.
Com arribar:
Sortiu de la localitat de Roquetes en direcció els Reguers i Alfara de Carles per la carretera TV-3422 fins el quilòmetre 12,6 aproximadament on hi ha una pista que entra cap el Toscar, veureu un indicador que diu “El Toscà”. Agafeu aquesta pista fins que al cap d’uns quatre quilòmetres arriba a l’aparcament del Toscar. Aquí podreu aparcar el cotxe.
Ruta:
– Aneu cap els dos plafons indicatius de les rutes que es poden fer al Toscar, vosaltres fareu part de la ruta de color rosat (La Cova dels Adells). A la dreta dels plafons hi ha un sender que puja. Agafeu aquest sender pedregós envoltat de vegetació baixa.
Al cap de pocs metres hi ha el primer pal de rutes que indica la Font del Bosc negre. Seguiu pujant el sender.
El sender gira cap a l’esquerre en continua pujada. Poc a poc anireu veient la vall del Toscar on destaca l’ermita de Santa Magdalena.
Arribareu a un encreuament de senders, continueu pujant deixant el sender que va cap a la Cova Pintada. A partir d’aquí el sender s’endinsa pel bosc de pins, alzines i carrasques.
Arribareu al coll de la Morera on hi ha un altre pal de rutes, aneu cap a l’esquerre seguint la Font del Bosc negre.
El sender continua en pujada per zones humides on hi predomina les heures i les falgueres, i també la molsa que cobreix les roques i arbres. Si mireu a la dreta entre la vegetació veureu les àrides Rases de Maraco. Arribareu a un nou encreuament de senders, seguiu recte cap a la Font del Bosc negre.
Arribareu al fons del barranc, a la Font del Bosc negre, on l’aigua surt de la roca.
Per tornar fins on està el cotxe desfeu el camí d’anada.
El dia 16 de març vam anar fins el racó d’Aiguadonzella (o racó de la Vella Gracia) al barranc de la Covalta (barranc de la Conca i la Geganta) dins el Parc Natural dels Ports. És una ruta no recomanada per fer amb nens ja que tota la ruta és fa per senders i corriols plens de vegetació que fan de mal caminar per ells.
Si la feu adults aneu amb GPS ja que hi ha parts de la ruta on és fàcil desorientar-se si no coneixes aquesta part dels Ports. No hi ha cartells però si marques vermelles i fites
Com arribar:
– Aneu cap a Tortosa, tot seguit creueu el pont del mil·lenari cap a Raval de Crist. Un cop passat el pont arribareu a una rotonda, agafeu la segona sortida de la rotonda que va cap el carrer de les Hortes. Arribareu a Raval de Crist, travesseu la localitat fins el final on hi ha una rotonda, aneu cap a Mas de Barberans per la carretera TV-3421. Més endavant arribareu a un tram de la carretera amb un marge de pedra i camps a la dreta. Tot seguit d’aquest marge veureu una pista asfaltada que hi ha a la dreta de la carretera. A l’inici de la pista hi ha un cartell petit de color blanc que indica cap a Parellades i La Caramella. Continueu aquesta pista fins que arribareu a un encreuament de pistes. Agafeu la pista de l’esquerre que us portarà cap el canal de Xerta. Creueu aquest canal pel pont i passat aquest veureu una senyal que indica Parellades. Continueu per la pista fins a un nou encreuament on hi ha una senyal que indica cap a la dreta a La Caramella. No feu cas i continueu cap a l’esquerre. De nou arribareu a un encreuament de camins. Aneu cap a l’esquerre per travessar pel pont. Un cop creueu el pont la pista passa a ser de terra. Uns metres més endavant hi ha una petita esplanada davant d’una finca on podreu deixar el cotxe estacionat.
Ruta:
– Continueu per la pista de terra fins que aquesta acaba en una esplanada on hi ha una senyal del barranc de Covalta on explica que està prohibida l’escalada i el barranquisme.
Agafeu el sender que hi ha al costat de la senyal, passareu pel costat d’una construcció.
Continueu pel sender fins que al cap d’uns metres arribareu a la riera que baixa del barranc, quan vam anar-hi no baixava aigua. Creueu la riera i continueu pel sender. Veureu una mànega de color negre. Agafeu-la com a referència ja que anireu per senders, corriols i per les platges de pedra de riu.
Poc a poc el sender va pujant i veureu senyals de perill de bous braus (nosaltres no vam veure cap). El sender arriba a una estructura de ferro que impedeix que els bous passin. Nosaltres si podem fer-ho.
El sender comença a pujar en forma d’esses fins que arribareu a un encreuament de senders, davant hi ha una pedra amb inscripcions pintades, aneu cap a la dreta (Aiguadonzella).
A partir d’aquí costa seguir el sender, aneu atents seguint les marques pintades de color vermell i les fites. Anireu caminant per camps abandonats amb marges de pedra. Poc a poc anireu arribant al final del barranc. Passareu per algun punt on el sender està tapat per la vegetació fins que arribareu al final del barranc on trobareu el racó d’Aiguadonzella.
El dia 16 d’octubre vam anar a veure Els Teixos de Marturi. És una ruta força dura pel desnivell que hi ha. Fins el bassis de Marturi es pot fer sense GPS, però del bassis fins els teixos es recomana anar-hi amb GPS ja que el sender no està senyalitzat i és fàcil equivocar-se de sender o corriol. Hi ha fites però igualment és complicat seguir el sender correcte.
Els Teixos de Marturi: Situats al parc natural dels Ports. A una fondalada obaga on els teixos hi sovintegen trobem els dos Teixos de Marturi, l’un prop de l’altre. El Teix I és el més gran (Teix de més volt de canó mesurat a Catalunya), però el que el fa més singular és que al tronc, que en algun moment es va trencar per la neu o el vent, hi creix un considerable pi roig (Pinus sylvestris) a uns 4 m d’alçària del terra. Pràcticament només té vius alguns rebrots de soca.
El Teix II és més jove, i tot i no tenir unes mides tan grans, també és força gros.
Com arribar:
– Heu d’anar cap a Tortosa, un cop entreu a la localitat heu d’agafar la carretera T-341 cap a Roquetes. Un cop arribeu a Roquetes heu de continuar en sentit a Els Reguers. Un cop heu agafat la carretera dels Reguers heu d’estar atents ja que en dos quilòmetres hi ha un desviament a l’esquerra en sentit al Mont-Caro. Agafeu aquest desviament i continueu per una pista d’asfalt envoltada de camps d’olivers que us portarà cap el cargol que puja cap el Mont-Caro. Un cop passat el cargol arribareu a un encreuament de carreteres. Agafeu la de la dreta cap a la Cova Avellanes. Continueu la carretera fins que es tornarà una pista, al cap d’uns metres passarà a ser de terra. Continueu un parell de quilòmetres fins que arribareu a l’àrea recreativa de la Cova Avellanes. Gireu cap a l’esquerre on trobareu un petit pàrquing pel cotxe.
Ruta:
– Passeu les baranes de fusta cap a una caseta d’informació de la zona, a l’esquerra de la caseta hi ha un sender que puja, a l’inici d’aquest sender hi ha un pal indicador de rutes.
El sender és força empinat i dur des de l’inici de la ruta. Anireu pujant per un sender que està marcat per pals de fusta amb fletxes de direcció. Aneu pendents dels petits ja que a l’inici de la ruta hi ha parts dels sender que estan descoberts i a una certa alçada d’una riera seca. Seguiu pujant fins que creueu aquesta riera seca, en aquest punt haureu d’ajudar els petits degut al desnivell que hi ha.
El sender continua pujant fins que arribareu a un pal de fusta amb un bonic arbre al costat. A partir d’aquí el sender ja no té tant de desnivell.
El sender torna a pujar fins que aquest es divideix, davant hi ha un pal indicador de rutes, aneu cap a la dreta on està el bassis de Marturi.
És un bon lloc per descansar i agafar forces. Si no porteu GPS no recomanem que continueu la ruta cap els teixos.
Torneu al pal indicador de rutes i agafeu el sender de l’esquerre. Aquest sender anirà voltant la mola per guanyar la seva cara de llevant.
El sender continua pujant però la pujada ja no es tant exigent. Anireu trobant fites fins que arribareu a una bifurcació de senders, agafeu el de la dreta, l’altre està tallat amb pedres per no passar-hi.
Aquest sender us portarà fins a una petita bassa que es forma al mig del sender. Al cap de pocs metres el sender travessa un passadís natural de boixos que us portarà a la cara de llevant, coneguda com a Erms de Caguitos on és fàcil trobar-nos amb el “vent de dalt”. Els arbres que hi ha tenen formes de bandera degut al fort vent que pot arribar a bufar a la zona. La zona té una magnifica panoràmica cap el Mont-Caro i el Delta de l’Ebre.
El sender es torna en corriol i és pràcticament imprescindible continuar amb GPS, també hi ha fites que ens ajuden a orientar-nos. No esteu gaire lluny dels teixos.
Continueu pel corriol que anirà cap a una zona boscosa, hi ha trams on haureu d’ajudar els petits ja que el corriol passa per alguna pedra de grans dimensions que talla el corriol i s’ha de saltar.
Entrareu a una zona boscosa, a la dreta hi ha un corriol marcat amb una fita al terra cap a una raconada on trobareu els dos imponents teixos.
Nosaltres vam tornar pel mateix camí d’anada. També es pot continuar pel pas de l’Embarronat fins a l’àrea recreativa però el corriol està descobert i no ho vam veure clar per fer-ho amb els petits.
De tornada vam aturar-nos a una cova (No hem trobat el seu nom però la gent l’anomena la Cova Avellanes). Aquesta la trobareu passat el bassis de Marturi a la dreta del sender.
La tornada de la cova a l’àrea recreativa és pel mateix camí d’anada.
El dia 13 d’octubre vam anar a fer una ruta imprescindible del PN dels Ports, La Caramella. És una ruta curta però que no recomanem fer amb els més petits ja que hi ha zones on el sender és estret i està a una alçada considerable respecte el riu i, altres zones, on hi ha força desnivell de terreny amb zones de grans roques que s’han d’anar saltant. A més, la vegetació que hi ha a la ruta és molt espessa per ells.
Com arribar:
– Heu d’anar cap a Tortosa, un cop entreu a la localitat heu d’agafar la carretera T-341 cap a Roquetes. Un cop arribeu a Roquetes heu de continuar en sentit a Els Reguers. Un cop heu agafat la carretera dels Reguers heu d’estar atents ja que en dos quilòmetres hi ha un desviament a l’esquerra en sentit al Mont-Caro. Agafeu aquest desviament i continueu per una pista d’asfalt envoltada de camps d’olivers, després d’uns dos quilòmetres passareu per un canal, ara sec. Un cop passat el canal hi ha una pista a l’esquerra, agafeu aquesta pista, heu de continuar uns quatre quilòmetres fins que arribareu a una granja de conills, gireu a l’esquerra i en pocs metres veureu una senyal verda indicant el Camí de la Caramella. Agafeu aquest desviament, a partir d’aquí la pista es torna en un camí de terra apte per circular en turisme. Abans de dos quilòmetres arribareu a una zona d’estacionament.
Ruta:
– Un cop deixeu el vehicle a la zona d’estacionament heu de passar pel costat de la tanca de fusta i continueu pel camí de terra fins a la Caseta de Carvallo (antiga caseta que bombejava l’aigua de La Caramella per abastir Tortosa dissenyat per Jules Carvallo).
Heu d’agafar les escales que hi ha a la dreta de la caseta i continueu el sender que puja entre les roques. Un cop passat aquest petit tram heu d’anar cap el sender, ja més clar, que gira cap a l’esquerra en sentit al barranc de La Caramella. A partir d’aquí es pot escoltar l’aigua de La Caramella. Aquest sender va al costat del torrent a una certa alçada. Poc a poc el sender gira cap el barranc i al fons es pot veure la Mola Castellona i la Roca del Migdia.
Més endavant ja trobareu el primer toll d’aigua amb un petit salt d’aigua, per baixar al toll hi ha un estret sender.
Torneu al sender principal i en pocs metres trobareu el segon toll d’aigua, més gran que el primer el qual té una petita pressa.
Camineu pel costat del toll i al davant veureu un bonic salt d’aigua.
A partir d’ara el sender canvia de costat i anireu pel marge de l’esquerra. El sender es torna més estret, frondós de vegetació i amb força pendent. Més endavant arribareu al tercer toll d’aigua, un racó preciós encaixonat entre roques i abundant vegetació.
Continueu pel sender que heu deixat per veure aquest toll, el sender continua pujant fins arribar a l’últim toll de l’itinerari que proposem, el més bonic de tots.
Des d’aquest punt es pot veure la cascada de la Cua de Cavall d’uns cent metres.
La ruta continua pujant el barranc passant per més tolls amb salts d’aigua fins arribar a la part inferior de la Cua de Cavall. Aquesta ruta la tornarem a fer passant per tots els tolls ja que el temps no ens va permetre continuar la ruta. La tornada fins a la zona d’aparcament és pel mateix camí d’anada.
Durada
Dificultat
Desnivell
Distància
Indicacions
Estat del camí
